Tancar

Notícies

22/07/2021
IBM, el gegant blau de la computació al Barcelona Synchrotron Park
Per les seves infraestructures i ubicació, el Barcelona Synchrotron Park (BSP), és un lloc privilegiat per a la implantació de centres de processament de dades: alt nivell d’infraestructura elèctrica (alta capacitat, alta fiabilitat, possibilitat d’alimentació redundant per cogeneració) i de telecomunicació (7 operadors amb xarxes pròpies i diversos punts d’accés), ambient compatible amb tecnologies de free-cooling, minimització de riscos i de cost energètic, etc. Actualment, el BSP acull ja quatre d’aquestes instal·lacions i ofereix 42.000 m2 de sòl especialment dissenyat per rebre’n d’altres.

En aquest context, l’empresa IBM —també coneguda com el Gegant Blau—, capdavantera en àrees com la intel·ligència artificial, el núvol, la computació quàntica i la seguretat, té una presencia destacada al BSP. El 2013, la multinacional estatunidenca va implantar al nostre parc el seu Centre Cloud Computing en un emplaçament que comparteix amb Silc Immobles, filial de CaixaBank que és la propietària de l’estructura. Ambdues entitats es beneficien de les sinergies que generen en aquesta instal·lació, ja que IBM és alhora soci estratègic de l’entitat financera des de fa molts anys.

L’edifici, certificat Tier III per l’Uptime Institute, és obra d’ACXT Architects del grup IDOM i inclou més de 6.000 m2 de processadors repartits en 18 sales, a més d’altres espais d’aparcament i d’explotació, oficines, tallers, etc. La seva tipologia va exigir la màxima funcionalitat tecnològica, prioritzant flexibilitat, escalabilitat i eficiència energètica, tant a les tres plantes de sales informàtiques com a les dues plantes tècniques que constitueixen l’edificació. El repte del projecte va ser conciliar aquesta funcionalitat amb un mínim impacte mediambiental. L’aplicació de criteris i bones pràctiques de disseny sostenible va permetre obtenir la certificació LEED.

 
02/07/2021
SENER, enginyeria i tecnologia d'avantguarda al Barcelona Synchrotron Park
El grup internacional d'enginyeria i tecnologia SENER, fundat fa 65 anys, agrupa les seves activitats en dues empreses: SENER Aeroespacial i SENER Ingeniería. És líder mundial en el desenvolupament de projectes amb una elevada càrrega tecnològica, molts d'ells lliurats en modalitat clau en mà, en quatre grans sectors: Aeroespacial, Infraestructures, Energia i Naval.

La seu catalana del grup SENER, situada al Barcelona Synchrotron Park, és un edifici (foto) sostenible i modern dissenyat pel seu propi equip d'arquitectes amb 7.500 m2 de sòl i 16.000 m2 de sostre sobre rasant, en el qual treballen més de 300 professionals de diferents disciplines, entre enginyers, matemàtics, físics i arquitectes.

En aquest centre del Barcelona Synchrotron Park, SENER Aeroespacial ha realitzat recentment una inversió superior als 5 milions d'euros en noves instal·lacions tecnològiques per a Espai i Astronomia, concretament en nous equips i en 1.000 m2 de sales blanques; aquestes instal·lacions, en què treballen actualment prop de 50 nous empleats, posicionen SENER Aeroespacial a l'avantguarda del desenvolupament i producció d'equips electrònics de radiofreqüència basats en la tecnologia de nitrur de gal·li (GaN), clau a les futures generacions de satèl·lits de comunicacions. Aquests recursos s'addicionen als 70 milions invertits el 2018 amb l'adquisició de el grup TRYO Aerospace & Electronics, i sumen un total de 75 milions d'inversió en tres anys.

SENER Aeroespacial aspira a constituir-se com a una de les principals empreses europees en Espai i Ciència. Un dels pilars del creixement és el sector de Telecomunicacions, on compta ja amb un historial de participació en més de 1.500 satèl·lits i vehicles espacials; també és líder europeu en sistemes mecànics de precisió per a plataformes i instruments per a satèl·lits, i ha participat en els principals programes de les agències espacials ESA i NASA; dins l'àrea de Ciència destaquen les aportacions a l'Astronomia Terrestre i de Grans Infraestructures Científiques (GIC), on compta amb una àmplia cartera de projectes i clients com l'Observatori Europeu Austral (ESO).

Comunicat de premsa (Sener)

 
11/06/2021
Parc de l'Alba: primera injecció de biogàs procedent d'un abocador a la xarxa
El grup Naturgy i Nedgia han aconseguit aquesta setmana al Parc de l'Alba un avenç pioner a Espanya en matèria de transició energètica amb la primera injecció de gas procedent d'un abocador a la xarxa de distribució. Aquest nou vector energètic emergent haurà de contribuir a la descarbonització del sistema d'energia de país.

Es tracta d'un important pas endavant dins un projecte, emmarcat dins l'economia circular, que té com a objectiu l'aprofitament del biogàs produït per una antiga argilera, anomenada Elena i situada al Parc de l'Alba, que es va utilitzar com a dipòsit controlat de bales de residus procedents del rebuig de l'Ecoparc de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, entre els anys 2007 i 2011.

Amb aquesta finalitat es va posar en marxa a principis d'aquest any la Planta de Gas Renovable Elena, una instal·lació que ha representat una inversió de 2,2 milions d'euros i que està constituïda per una planta d’upgrading destinada a filtrar el biogàs i recollir-ne el metà, i per una planta d'injecció que eleva la pressió d'aquest últim, que anomenem biometà, per injectar-lo a la xarxa de distribució de gas natural present al Parc. La planta d’upgrading utilitza tecnologia de separació per membranes, un sistema que consisteix en la separació física del CO2 i el CH4 (metà) en funció de la mida de les seves respectives molècules.

La companyia assenyala que l’esmentada instal·lació del Parc de l'Alba podrà injectar 12 GWh/any de biometà a la xarxa, equivalents al consum de 3.200 habitatges amb gas natural, i evitarà l'emissió a l'atmosfera de 2.400 tones de CO2/any, equivalents a plantar uns 5.000 arbres.

 
02/06/2021
El Parc de l’Alba a la publicació de l’OMS sobre reurbanització de sòls contaminats
L’Oficina Regional a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de publicar l’article “Urban redevelopment of contaminated sites: a review of scientific evidence and practical knowledge on environmental and health issues (2021)”.
 
La publicació és fruit d’un projecte en què ha participat el Parc de l’Alba (la zona empresarial del qual constitueix el Barcelona Synchrotron Park). Es tracta d’un estudi emmarcat dins el Programa d’Avaluació d’Impacte en Salut i Medi Ambient del Centre Europeu de Medi Ambient i Salut de l’OMS.

El projecte se centre en l’estudi de l’evidència científica, la revisió de casos pràctics i l’anàlisi de processos d’avaluació d’impacte (AAE, AIA, AIS, HHRA, HBM*) amb relació a la remediació i posterior reutilització d’espais contaminats. L’objectiu fonamental és aportar eines i coneixements que ajudin als ens locals a millorar la gestió de la reurbanització d’antics emplaçaments contaminats, rehabilitant aquests sòls, que són una oportunitat per a un desenvolupament urbà sostenible reduint l’ocupació d’espais naturals o inalterats.

En aquest projecte de l’OMS, el Parc de l’Alba ha aportat la seva experiència amb la restauració d’Àrids Catalunya, una antiga argilera de 4 ha que es troba dins el perímetre del Parc. Explotada fins als anys setanta i omplerta amb diferents tipus de residus, bàsicament restes de construcció, inclòs amiant, aquesta argilera transformada en abocador no controlat representava un problema per al medi ambient i la salut.

El 2010, l’argilera va ser restaurada i seguidament reurbanitzada. Actualment, el recinte està totalment restaurat i reforestat, amb un mirador i nous camins senyalitzats per a un ús públic, i, des del 2012, forma part oficialment del corredor verd del Parc de l’Alba.

* (AAE, Avaluació Ambiental Estratègica; AIA, Avaluació d’Impacte Ambiental; AIS, Avaluació d’Impacte en Salut; HHRA, Human Health Risk Assessment; HBM, Health Biomonitoring)

 
27/04/2021
Natura Bissé: quan l'arquitectura reflecteix la identitat d'una marca
En un article publicat a La Vanguardia el 14 de desembre passat, el periodista cultural i crític d'arquitectura Llàtzer Moix, escrivia el següent paràgraf amb referència a l'edifici de la seu corporativa de Natura Bissé, l'empresa familiar fundada el 1979 per l'empresari barceloní Ricardo Fisas, líder en innovació i desenvolupament en cosmètica d'alta gamma i instal·lada al Barcelona Synchrotron Park des del 2019:

"Aquesta obra de TdB Arquitectura, l'estudi que dirigeix Juan Trias de Bes, ve a demostrar que la tipologia industrial, sovint previsible, adotzenada i sense ànima, no està renyida en absolut amb la bona arquitectura. I també, que l'arquitectura pot reflectir amb subtilesa —sense mimetismes ni cites directes— els trets que defineixen la identitat d'una marca. En aquest cas, apostant per valors com la fluïdesa, la transparència o la qualitat espacial, i alhora buscant i trobant l'equilibri entre la funció pràctica de l'edifici i la seva funció representativa."

Aquest edifici singular elogiat per Moix té una superfície de 13.000 m2 i acull el centre de recerca, de comercialització, de logística, la fàbrica i una zona dedicada a la formació i la innovació.

Natura Bissé, actualment liderada per Verónica Fisas, aposta fort pel valor afegit de la R+D. La seva facturació global es va situar en 84,7 milions d'euros el 2019 i va generar el 87% dels seus ingressos en mercats internacionals (un 30% a la Xina), en els quals compta amb més de 2.500 punts de venda. Des del 2005, els productes i tractaments de la companyia catalana són una referència en els preparatius de les estrelles de Hollywood a la gala dels premis Oscar.

L'establiment de Natura Bissé al Barcelona Synchrotron Park, 40 anys després del seu naixement, ha estat un privilegi per a nosaltres, i la singularitat i bellesa de la seva seu, un gran orgull.
08/04/2021
L’ASTIP, un futur pol de recerca avançada al Barcelona Synchrotron Park

L’ASTIP, acrònim d’Alba Science, Technology and Innovation Park, és un vast projecte de creació d’un gran pol de recerca avançada dins l’àrea del Barcelona Synchrotron Park (la zona empresarial del Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès) i al costat del sincrotró ALBA.

Es tracta més concretament d’un hub interdisciplinari per a materials i sistemes biològics complexos que aplega una combinació singular d’eines de caracterització i d’imatge, big data, desenvolupament de materials i instal·lacions per a la fabricació de dispositius. Un ecosistema en què es fusiona recerca científica, desenvolupament tecnològic i innovació industrial per crear una economia resilient, eficient en recursos i competitiva, centrada en l'energia verda, la transició digital i la salut.

L’ASTIP parteix de reunir les capacitats del sincrotró ALBA amb l’ecosistema de recerca, d’innovació i empresarial ja existent: l’Eurecat, el Centre Tecnològic de Catalunya; l’IBMB, l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (CSIC); l’ICMAB, l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC); l’ICN2, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (CERCA); l’IFAE, l’Institut de Física de Altes Energies (CERCA); la UAB, la Universitat Autònoma de Barcelona; i el Consorci del Parc de l’Alba.

Tots ells constitueixen els agents participants en el projecte, el qual es troba entre les propostes de la Generalitat per optar als fons del Pla de Recuperació Europeo i comprèn: el programa ALBA II, que transformarà l’ALBA en un sincrotró de 4a generació, i tres noves estructures: el Complex Materials and Technologies Center (COMTEC), l’Advanced Multiscale Bio Imaging Center (AMBIC) i un hub d’innovació (SYNDUSTRY) que contribuirà a estrènyer la relació entre la investigació bàsica i les empreses.
1 2 3 4 5 6