Tancar

Notícies

16/09/2021
L’entorn del Barcelona Synchrotron Park marca el ritme amb les bateries
En el marc de la mobilitat elèctrica, un dels reptes d’actualitat a la nostra societat, el govern espanyol va aprovar, el mes de juliol passat, el Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica del Vehicle Elèctric i Connectat (PERTE VEC), una iniciativa integral que vol posar a l’abast del teixit industrial totes les capacitats i infraestructures que calguin per al desenvolupament del cotxe elèctric.

En aquest context, dins l’entorn del Barcelona Synchrotron Park entitats de primer nivell treballen per impulsar la recerca i el desenvolupament d’aquesta tecnologia: augmentar-ne el rendiment i la sostenibilitat, discernir noves químiques de bateries més enllà de les d’ió liti. Tot seguit n’esmentarem algunes.

En primer lloc, destacarem dos instituts de recerca ubicats al campus de la nostra sòcia i veïna la Universitat Autònoma de Barcelona, capdavanters en ciència de materials i que es troben entre els centres d’àmbit mundial involucrats en aquest camp de recerca: l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).

En segon lloc, cal mencionar el centre tecnològic Eurecat, que té una de les seves seus a tocar del nostre Parc. Enguany, l’Eurecat ha creat, conjuntament amb l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), el centre de referència en bateries del sud d’Europa Battech que centrarà les seves activitats en projectes d’R+D+i i serveis tecnològics per a empreses i projectes competitius nacionals i internacionals, a fi de generar i transferir coneixement a la indústria de les bateries.

Finalment, assenyalarem la rellevància de la nostra icona el Sincrotró Alba, una instal·lació destinada a la recerca i al desenvolupament tecnològic d’avantguarda, que té un paper clau en el camp de les bateries: permet caracteritzar i desenvolupar nous materials, destinats per exemple a ànodes i càtodes, o analitzar el seu comportament in situ en processos de càrrega i descàrrega.

 
06/09/2021
Avança la creació d’una plataforma de microscòpia de primer nivell al Sincrotró Alba
El 31 d’agost passat, el Sincrotró Alba, icona del nostre Parc, va rebre procedent de la República Txeca el crio-microscopi electrònic de transmissió d’alt voltatge Glacios (Cryo-TEM, 200 kV). Aquest equipament d’última generació formarà part de la nova plataforma de microscòpia avançada ubicada al mateix Sincrotró Alba, la qual oferirà noves oportunitats tant a grups de recerca com a empreses i convertirà Barcelona en un hub d’excel·lència europeu de primer nivell per a la col·laboració científica en aquest àmbit.

El nou microscopi Glacios està destinat a aplicacions biològiques i permet observar l’estructura de les biomolècules a escala atòmica sense necessitat d’obtenir-ne els cristalls. Es tracta d’un microscopi adequat per al cribratge de mostres biològiques i per a l’obtenció de dades estructurals a escala atòmica de grans complexos moleculars i cel·lulars, per exemple, l'estructura externa de coronavirus, com el responsable de l'actual pandèmia de la COVID-19, o els receptors que fan servir per entrar a les cèl·lules. L’adquisició d’aquest equipament ha estat possible gràcies a l’acció conjunta de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC, cap del projecte), el Sincrotró Alba, l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), el CSIC, el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG), la UAB i l’Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona (BIST), i al suport dels fons europeus FEDER concedits per la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

A més de Glacios, la plataforma també incorporarà un microscopi electrònic de transmissió amb correctors d’aberracions monocromat i equips de preparació de mostres especialment ideats per a la ciència de materials i estudis a escala atòmica. En aquest cas, es tracta d’un projecte en què intervenen l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2, cap del projecte), el Sincrotró Alba, el CSIC, l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), l’UAB i l’Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona (BIST), i que també ha obtingut el suport dels fons FEDER.

 
22/07/2021
IBM, el gegant blau de la computació al Barcelona Synchrotron Park
Per les seves infraestructures i ubicació, el Barcelona Synchrotron Park (BSP), és un lloc privilegiat per a la implantació de centres de processament de dades: alt nivell d’infraestructura elèctrica (alta capacitat, alta fiabilitat, possibilitat d’alimentació redundant per cogeneració) i de telecomunicació (7 operadors amb xarxes pròpies i diversos punts d’accés), ambient compatible amb tecnologies de free-cooling, minimització de riscos i de cost energètic, etc. Actualment, el BSP acull ja quatre d’aquestes instal·lacions i ofereix 42.000 m2 de sòl especialment dissenyat per rebre’n d’altres.

En aquest context, l’empresa IBM —també coneguda com el Gegant Blau—, capdavantera en àrees com la intel·ligència artificial, el núvol, la computació quàntica i la seguretat, té una presencia destacada al BSP. El 2013, la multinacional estatunidenca va implantar al nostre parc el seu Centre Cloud Computing en un emplaçament que comparteix amb Silc Immobles, filial de CaixaBank que és la propietària de l’estructura. Ambdues entitats es beneficien de les sinergies que generen en aquesta instal·lació, ja que IBM és alhora soci estratègic de l’entitat financera des de fa molts anys.

L’edifici, certificat Tier III per l’Uptime Institute, és obra d’ACXT Architects del grup IDOM i inclou més de 6.000 m2 de processadors repartits en 18 sales, a més d’altres espais d’aparcament i d’explotació, oficines, tallers, etc. La seva tipologia va exigir la màxima funcionalitat tecnològica, prioritzant flexibilitat, escalabilitat i eficiència energètica, tant a les tres plantes de sales informàtiques com a les dues plantes tècniques que constitueixen l’edificació. El repte del projecte va ser conciliar aquesta funcionalitat amb un mínim impacte mediambiental. L’aplicació de criteris i bones pràctiques de disseny sostenible va permetre obtenir la certificació LEED.

 
02/07/2021
SENER, enginyeria i tecnologia d'avantguarda al Barcelona Synchrotron Park
El grup internacional d'enginyeria i tecnologia SENER, fundat fa 65 anys, agrupa les seves activitats en dues empreses: SENER Aeroespacial i SENER Ingeniería. És líder mundial en el desenvolupament de projectes amb una elevada càrrega tecnològica, molts d'ells lliurats en modalitat clau en mà, en quatre grans sectors: Aeroespacial, Infraestructures, Energia i Naval.

La seu catalana del grup SENER, situada al Barcelona Synchrotron Park, és un edifici (foto) sostenible i modern dissenyat pel seu propi equip d'arquitectes amb 7.500 m2 de sòl i 16.000 m2 de sostre sobre rasant, en el qual treballen més de 300 professionals de diferents disciplines, entre enginyers, matemàtics, físics i arquitectes.

En aquest centre del Barcelona Synchrotron Park, SENER Aeroespacial ha realitzat recentment una inversió superior als 5 milions d'euros en noves instal·lacions tecnològiques per a Espai i Astronomia, concretament en nous equips i en 1.000 m2 de sales blanques; aquestes instal·lacions, en què treballen actualment prop de 50 nous empleats, posicionen SENER Aeroespacial a l'avantguarda del desenvolupament i producció d'equips electrònics de radiofreqüència basats en la tecnologia de nitrur de gal·li (GaN), clau a les futures generacions de satèl·lits de comunicacions. Aquests recursos s'addicionen als 70 milions invertits el 2018 amb l'adquisició de el grup TRYO Aerospace & Electronics, i sumen un total de 75 milions d'inversió en tres anys.

SENER Aeroespacial aspira a constituir-se com a una de les principals empreses europees en Espai i Ciència. Un dels pilars del creixement és el sector de Telecomunicacions, on compta ja amb un historial de participació en més de 1.500 satèl·lits i vehicles espacials; també és líder europeu en sistemes mecànics de precisió per a plataformes i instruments per a satèl·lits, i ha participat en els principals programes de les agències espacials ESA i NASA; dins l'àrea de Ciència destaquen les aportacions a l'Astronomia Terrestre i de Grans Infraestructures Científiques (GIC), on compta amb una àmplia cartera de projectes i clients com l'Observatori Europeu Austral (ESO).

Comunicat de premsa (Sener)

 
11/06/2021
Parc de l'Alba: primera injecció de biogàs procedent d'un abocador a la xarxa
El grup Naturgy i Nedgia han aconseguit aquesta setmana al Parc de l'Alba un avenç pioner a Espanya en matèria de transició energètica amb la primera injecció de gas procedent d'un abocador a la xarxa de distribució. Aquest nou vector energètic emergent haurà de contribuir a la descarbonització del sistema d'energia de país.

Es tracta d'un important pas endavant dins un projecte, emmarcat dins l'economia circular, que té com a objectiu l'aprofitament del biogàs produït per una antiga argilera, anomenada Elena i situada al Parc de l'Alba, que es va utilitzar com a dipòsit controlat de bales de residus procedents del rebuig de l'Ecoparc de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, entre els anys 2007 i 2011.

Amb aquesta finalitat es va posar en marxa a principis d'aquest any la Planta de Gas Renovable Elena, una instal·lació que ha representat una inversió de 2,2 milions d'euros i que està constituïda per una planta d’upgrading destinada a filtrar el biogàs i recollir-ne el metà, i per una planta d'injecció que eleva la pressió d'aquest últim, que anomenem biometà, per injectar-lo a la xarxa de distribució de gas natural present al Parc. La planta d’upgrading utilitza tecnologia de separació per membranes, un sistema que consisteix en la separació física del CO2 i el CH4 (metà) en funció de la mida de les seves respectives molècules.

La companyia assenyala que l’esmentada instal·lació del Parc de l'Alba podrà injectar 12 GWh/any de biometà a la xarxa, equivalents al consum de 3.200 habitatges amb gas natural, i evitarà l'emissió a l'atmosfera de 2.400 tones de CO2/any, equivalents a plantar uns 5.000 arbres.

 
02/06/2021
El Parc de l’Alba a la publicació de l’OMS sobre reurbanització de sòls contaminats
L’Oficina Regional a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de publicar l’article “Urban redevelopment of contaminated sites: a review of scientific evidence and practical knowledge on environmental and health issues (2021)”.
 
La publicació és fruit d’un projecte en què ha participat el Parc de l’Alba (la zona empresarial del qual constitueix el Barcelona Synchrotron Park). Es tracta d’un estudi emmarcat dins el Programa d’Avaluació d’Impacte en Salut i Medi Ambient del Centre Europeu de Medi Ambient i Salut de l’OMS.

El projecte se centre en l’estudi de l’evidència científica, la revisió de casos pràctics i l’anàlisi de processos d’avaluació d’impacte (AAE, AIA, AIS, HHRA, HBM*) amb relació a la remediació i posterior reutilització d’espais contaminats. L’objectiu fonamental és aportar eines i coneixements que ajudin als ens locals a millorar la gestió de la reurbanització d’antics emplaçaments contaminats, rehabilitant aquests sòls, que són una oportunitat per a un desenvolupament urbà sostenible reduint l’ocupació d’espais naturals o inalterats.

En aquest projecte de l’OMS, el Parc de l’Alba ha aportat la seva experiència amb la restauració d’Àrids Catalunya, una antiga argilera de 4 ha que es troba dins el perímetre del Parc. Explotada fins als anys setanta i omplerta amb diferents tipus de residus, bàsicament restes de construcció, inclòs amiant, aquesta argilera transformada en abocador no controlat representava un problema per al medi ambient i la salut.

El 2010, l’argilera va ser restaurada i seguidament reurbanitzada. Actualment, el recinte està totalment restaurat i reforestat, amb un mirador i nous camins senyalitzats per a un ús públic, i, des del 2012, forma part oficialment del corredor verd del Parc de l’Alba.

* (AAE, Avaluació Ambiental Estratègica; AIA, Avaluació d’Impacte Ambiental; AIS, Avaluació d’Impacte en Salut; HHRA, Human Health Risk Assessment; HBM, Health Biomonitoring)

 
1 2 3 4 5 6