Notícies
28/01/2021
Visita institucional de la Planta de Gas Renovable Elena del Parc de l'Alba
Visita institucional de la Planta de Gas Renovable Elena del Parc de l'Alba
Al Parc de l'Alba, entre els anys 2007 i 2011, es va utilitzar una antiga argilera, anomenada Elena, com a dipòsit controlat de bales de residus procedents del rebuig de l'Ecoparc de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'empresa energètica Naturgy està enllestint la posada en marxa d'un projecte pioner a Espanya, emmarcat dins l'economia circular, per a l'aprofitament del biogàs produït per aquest dipòsit resultat de la descomposició de la matèria orgànica present en els residus. Es tracta de la Planta de Gas Renovable Elena, una instal·lació capaç de recollir el metà present en el biogàs i injectar-lo a la xarxa de distribució de gas natural, utilitzant d'aquesta manera els residus com a recurs energètic i evitant alhora la seva emissió a l'atmosfera.
La companyia assenyala que l’esmentada instal·lació del Parc de l'Alba podrà injectar 12 GWh/any a la xarxa, equivalents al consum de 3.200 habitatges amb gas natural, i evitarà l'emissió a l'atmosfera d'aproximadament 2.500 tones de CO2/any, equivalents a plantar uns 5.000 arbres.
La setmana passada va tenir lloc la visita institucional de la nova planta, que va comptar amb la presència del conseller delegat de Nedgia (companyia distribuïdora de gas de Naturgy), Narcís de Carreras; el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa; el director general d'Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera, Manel Torrent; l'alcalde de Cerdanyola de Vallès, Carlos Cordón; i el director del Consorci Urbanístic del Centre Direccional del Parc de l'Alba, Pere Solà.
12/01/2021
2021: el sincrotró Alba inicia la seva mutació
2021: el sincrotró Alba inicia la seva mutació
“10 anys il·luminant el desconegut” diu el lema actual del sincrotró (vegeu imatge). I per molts anys més, ja que aquest darrer mes de desembre el Consell Rector del Sincrotró ALBA va donar llum verda per començar a treballar aquest mateix 2021 en el projecte ALBA II que transformarà l'ALBA en un sincrotró de 4a generació.
Els sincrotrons de 4a generació, comparats amb els de 3a, produeixen un feix de llum amb una brillantor molt superior, amb millors propietats de coherència i proporcionen capacitats d'anàlisi de la matèria ara inaccessibles en termes de resolució, nivell de detecció i de comprensió de les propietats de la matèria.
El projecte ALBA II preveu la transformació del sincrotró ALBA de 3a a 4a generació mitjançant la substitució parcial del seu accelerador, la construcció de noves línies experimentals i la renovació d'alguns components de les línies existents.
El disseny i la construcció del projecte ALBA II es realitzarà entre el 2021 i el 2028, mantenint l'operativitat actual del sincrotró ALBA. Entre el 2029 i el 2030 es preveu una aturada tècnica per instal·lar i provar els nous components, i el 2031 es reiniciaria l'activitat de recerca.
Des de la seva inauguració el 2010, el sincrotró ALBA s'ha consolidat com una eina excepcional per a la ciència amb la realització de més de 1.500 experiments publicats en més de 1.300 articles de revistes especialitzades. El projecte ALBA II suposa un salt endavant que permetrà a aquesta infraestructura continuar a l’avantguarda de la ciència, la tecnologia i la innovació.
Els sincrotrons de 4a generació, comparats amb els de 3a, produeixen un feix de llum amb una brillantor molt superior, amb millors propietats de coherència i proporcionen capacitats d'anàlisi de la matèria ara inaccessibles en termes de resolució, nivell de detecció i de comprensió de les propietats de la matèria.
El projecte ALBA II preveu la transformació del sincrotró ALBA de 3a a 4a generació mitjançant la substitució parcial del seu accelerador, la construcció de noves línies experimentals i la renovació d'alguns components de les línies existents.
El disseny i la construcció del projecte ALBA II es realitzarà entre el 2021 i el 2028, mantenint l'operativitat actual del sincrotró ALBA. Entre el 2029 i el 2030 es preveu una aturada tècnica per instal·lar i provar els nous components, i el 2031 es reiniciaria l'activitat de recerca.
Des de la seva inauguració el 2010, el sincrotró ALBA s'ha consolidat com una eina excepcional per a la ciència amb la realització de més de 1.500 experiments publicats en més de 1.300 articles de revistes especialitzades. El projecte ALBA II suposa un salt endavant que permetrà a aquesta infraestructura continuar a l’avantguarda de la ciència, la tecnologia i la innovació.
 HD_W_500.JPG)
30/12/2020
El Parc de l’Alba té un nou Pla Director Urbanístic
El Parc de l’Alba té un nou Pla Director Urbanístic
El 22 de desembre passat, es va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic (PDU) del Parc de l’Alba, l’àrea empresarial del qual s’anomena Barcelona Synchrotron Park.
L’objectiu del PDU és oferir un nou marc normatiu modern, especialment adaptat a la ubicació d’empreses innovadores i centres de recerca a tocar del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, dins el territori del Vallès, i a la creació d’un nou espai de ciutat cohesionat amb l’existent: un parc per viure i treballar. Tot això, recuperant, preservant i potenciant alhora els espais naturals situats dins el seu àmbit, amb una aposta per la sostenibilitat: grans zones verdes, connectors biològics, recuperació de sòls i millora de la mobilitat.
El Parc de l'Alba és un parc públic de 408 hectàrees —un consorci entre el govern català i l’ajuntament de Cerdanyola— amb 3 zones per a 3 missions:
L’objectiu del PDU és oferir un nou marc normatiu modern, especialment adaptat a la ubicació d’empreses innovadores i centres de recerca a tocar del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, dins el territori del Vallès, i a la creació d’un nou espai de ciutat cohesionat amb l’existent: un parc per viure i treballar. Tot això, recuperant, preservant i potenciant alhora els espais naturals situats dins el seu àmbit, amb una aposta per la sostenibilitat: grans zones verdes, connectors biològics, recuperació de sòls i millora de la mobilitat.
El Parc de l'Alba és un parc públic de 408 hectàrees —un consorci entre el govern català i l’ajuntament de Cerdanyola— amb 3 zones per a 3 missions:
- Acollir empreses innovadores al voltant del sincrotró ALBA, dins la seva zona empresarial, el Barcelona Synchrotron Park (1,39 milions de m2 de sostre).
- Crear un nou barri residencial (5.377 habitatges, el 47 % dels quals de protecció oficial).
- Protegir la biodiversitat a les zones verdes, el 41% de les 408 hectàrees.
29/11/2020
El director del Parc de l’Alba, Pere Solà, director acadèmic del nou postgrau en Urbanisme i Salut de la UPC School
El director del Parc de l’Alba, Pere Solà, director acadèmic del nou postgrau en Urbanisme i Salut de la UPC School
L’evidència científica reconeix, de manera clara, la influència de la qualitat ambiental en la nostra salut. La situació de pandèmia global ha posat en evidència mancances a les nostres ciutats i entorns urbans. Esdevé, per tant, imprescindible incorporar la perspectiva de salut a les ciutats des d’un punt de vista global.
El nou context demana professionals transversals, especialistes en la integració dels diversos aspectes urbans que produeixen un impacte sobre la salut de les persones: des de la mobilitat fins a la biodiversitat, passant pel disseny de l’espai públic.
És dins aquest marc que la UPC School, en col·laboració amb la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, presenta el nou postgrau en Urbanisme i Salut: el Planejament Urbanístic com a Eina de Salut centrat en les relacions entre la salut i l’entorn urbà amb un enfocament transversal i innovador.
El director acadèmic d’aquesta formació és Pere Solà, arquitecte per l’UPC (ETSAB), guardonat amb el Premi Nacional d’Urbanisme d’Espanya 1987 i el Premi Catalunya d’Urbanisme 2020, i actualment director del Parc de l’Alba / Barcelona Synchrotron Park. L’acompanya un ampli equip pluridisciplinari integrat per professors i especialistes en diverses disciplines (arquitectes, biòlegs, ambientòlegs, geòlegs, enginyers, geògrafs, físics...), dins el qual figura com a coordinadora i docent Consol Pérez, cap de l’àrea de Medi Ambient del Parc de l’Alba.
Més informació a la web del grau de la UPC School
El nou context demana professionals transversals, especialistes en la integració dels diversos aspectes urbans que produeixen un impacte sobre la salut de les persones: des de la mobilitat fins a la biodiversitat, passant pel disseny de l’espai públic.
És dins aquest marc que la UPC School, en col·laboració amb la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, presenta el nou postgrau en Urbanisme i Salut: el Planejament Urbanístic com a Eina de Salut centrat en les relacions entre la salut i l’entorn urbà amb un enfocament transversal i innovador.
El director acadèmic d’aquesta formació és Pere Solà, arquitecte per l’UPC (ETSAB), guardonat amb el Premi Nacional d’Urbanisme d’Espanya 1987 i el Premi Catalunya d’Urbanisme 2020, i actualment director del Parc de l’Alba / Barcelona Synchrotron Park. L’acompanya un ampli equip pluridisciplinari integrat per professors i especialistes en diverses disciplines (arquitectes, biòlegs, ambientòlegs, geòlegs, enginyers, geògrafs, físics...), dins el qual figura com a coordinadora i docent Consol Pérez, cap de l’àrea de Medi Ambient del Parc de l’Alba.
Més informació a la web del grau de la UPC School
18/11/2020
El conseller Ramon Tremosa visita el sincrotró ALBA i anuncia la creació d’un fons d’inversió publicoprivat per millorar la transferència de coneixement
El conseller Ramon Tremosa visita el sincrotró ALBA i anuncia la creació d’un fons d’inversió publicoprivat per millorar la transferència de coneixement
Aquest dilluns 16 de novembre, el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha anunciat que el Govern treballa en la creació d’un fons d’inversió de caràcter publicoprivat amb l’objectiu d’impulsar la transferència de coneixement i millorar l’índex d’innovació i la competitivitat del teixit econòmic de Catalunya.
El conseller ha fet aquest anunci durant la seva visita al sincrotró Alba, la gran infraestructura cientificotecnològica situada al bell mig del Barcelona Synchrotron Park (Parc de l’Alba) que constitueix un valor fonamental en el desenvolupament de la recerca d’avantguarda i, en definitiva, com a motor econòmic del país. El conseller ha estat acompanyat per la directora del sincrotró, Caterina Biscari, el director del nostre parc, Pere Solà, juntament amb diversos responsables d’altres centre de recerca de l’entorn.
El Govern preveu invertir 10 milions d’euros entre 2021 i 2022, una xifra que es vol ampliar fins als 30 milions a partir de les possibles aportacions dels fons europeus Next Generation.
El conseller ha explicat que els països més avançats del món tenen fons publicoprivats d’aquest tipus, especialitzats en alta tecnologia, que donen l’impuls inicial als projectes i que, un cop se superen les passes inicials i s’identifica l’oportunitat de negoci, el capital privat entra en gran quantitat i el sector públic recupera la participació.
Font: nota de premsa del govern
Foto: Sincrotró Alba
El conseller ha fet aquest anunci durant la seva visita al sincrotró Alba, la gran infraestructura cientificotecnològica situada al bell mig del Barcelona Synchrotron Park (Parc de l’Alba) que constitueix un valor fonamental en el desenvolupament de la recerca d’avantguarda i, en definitiva, com a motor econòmic del país. El conseller ha estat acompanyat per la directora del sincrotró, Caterina Biscari, el director del nostre parc, Pere Solà, juntament amb diversos responsables d’altres centre de recerca de l’entorn.
El Govern preveu invertir 10 milions d’euros entre 2021 i 2022, una xifra que es vol ampliar fins als 30 milions a partir de les possibles aportacions dels fons europeus Next Generation.
El conseller ha explicat que els països més avançats del món tenen fons publicoprivats d’aquest tipus, especialitzats en alta tecnologia, que donen l’impuls inicial als projectes i que, un cop se superen les passes inicials i s’identifica l’oportunitat de negoci, el capital privat entra en gran quantitat i el sector públic recupera la participació.
Font: nota de premsa del govern
Foto: Sincrotró Alba
03/11/2020
Catalunya, capdavantera a Europa en ciències de la vida i la salut; el sincrotró Alba contribueix a aquest lideratge.
Catalunya, capdavantera a Europa en ciències de la vida i la salut; el sincrotró Alba contribueix a aquest lideratge.
Catalunya té una posició líder a Europa en ciències de la vida i la salut, segons l'estudi de referència en aquest ecosistema presentat al darrer mes de setembre, l'Informe BioRegió 2020 de Biocat (entitat que coordina i promou aquest sector a la regió).
El sincrotró Alba, icona del nostre parc, contribueix a aquest lideratge en qualitat d’instal·lació científica de primer nivell (juntament amb el superordinador MareNostrum del BSC-CNS i el Centre Nacional d’Anàlisi del Genoma CNAG-CRG) dedicada a la recerca i al desenvolupament tecnològic d’avantguarda en el camp de les ciències de la vida i la salut, entre d’altres. A tall d’exemple, el sincrotró permet obtenir imatges d’alta resolució i contrast, en 2D i 3D, de mostres biològiques, com ara cèl·lules, i sondejar la seva estructura interior (vegeu fotografia).
Catalunya concentra més del 50 % de la indústria farmacèutica espanyola, és seu de cinc de les més grans empreses del sector (Almirall, Esteve, Ferrer, Grífols i Uriach) i d’importants multinacionals globals com l’estatunidenca Amgen. Empreses com Roche Diagnostics, Boehringer Ingelheim, AstraZeneca, Sanofi o Novartis hi han establert els seus centres de producció i innovació. Aquesta regió acull més de 1.200 empreses de l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, eminentment biotec i farma, de digital health i tecmed. El sector representa el 7,3 % del PIB català, el segon en facturació després de l'automòbil, i ha crescut de manera sostinguda des del 2010.
D’altra banda, Catalunya compte amb 89 centres científics, tècnics i de recerca capdavanters que treballen en les indústries de la salut, el benestar i les ciències de la vida. També té hospitals de renom internacional que duen a terme treballs innovadors en diferents àmbits mèdics, com l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Quiron, etc.
Biocat assenyala que aquest any s’ha produït un nou rècord d’inversió: 120 M€ en el que portem de 2020, superant ja el total aconseguit el 2019. El capital risc amb participació internacional s’ha incrementat un 67,1 % i sobrepassa per primer cop els 50 M€. De fet, recordem que, segons fDi Markets, Catalunya es manté des del 2016 com la millor regió del sud d’Europa per a la inversió estrangera.
El sincrotró Alba, icona del nostre parc, contribueix a aquest lideratge en qualitat d’instal·lació científica de primer nivell (juntament amb el superordinador MareNostrum del BSC-CNS i el Centre Nacional d’Anàlisi del Genoma CNAG-CRG) dedicada a la recerca i al desenvolupament tecnològic d’avantguarda en el camp de les ciències de la vida i la salut, entre d’altres. A tall d’exemple, el sincrotró permet obtenir imatges d’alta resolució i contrast, en 2D i 3D, de mostres biològiques, com ara cèl·lules, i sondejar la seva estructura interior (vegeu fotografia).
Catalunya concentra més del 50 % de la indústria farmacèutica espanyola, és seu de cinc de les més grans empreses del sector (Almirall, Esteve, Ferrer, Grífols i Uriach) i d’importants multinacionals globals com l’estatunidenca Amgen. Empreses com Roche Diagnostics, Boehringer Ingelheim, AstraZeneca, Sanofi o Novartis hi han establert els seus centres de producció i innovació. Aquesta regió acull més de 1.200 empreses de l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, eminentment biotec i farma, de digital health i tecmed. El sector representa el 7,3 % del PIB català, el segon en facturació després de l'automòbil, i ha crescut de manera sostinguda des del 2010.
D’altra banda, Catalunya compte amb 89 centres científics, tècnics i de recerca capdavanters que treballen en les indústries de la salut, el benestar i les ciències de la vida. També té hospitals de renom internacional que duen a terme treballs innovadors en diferents àmbits mèdics, com l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Quiron, etc.
Biocat assenyala que aquest any s’ha produït un nou rècord d’inversió: 120 M€ en el que portem de 2020, superant ja el total aconseguit el 2019. El capital risc amb participació internacional s’ha incrementat un 67,1 % i sobrepassa per primer cop els 50 M€. De fet, recordem que, segons fDi Markets, Catalunya es manté des del 2016 com la millor regió del sud d’Europa per a la inversió estrangera.
home