Tancar

Notícies

20/05/2020
Hub B30: una plataforma útil
Hub B30 es va crear en 2018 per fomentar la innovació de les petites i mitjanes empreses del territori situat al voltant de la B30 (el tercer cinturó de Barcelona adjacent a l’autopista AP7 al seu pas pel Vallès), el territori del Barcelona Synchrotron Park.

Es tracta d'una plataforma creada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el nostre soci el Parc de Recerca UAB, Eurecat i l'Associació Àmbit B30, que dona suport a les empreses i institucions, detecta els seus reptes i necessitats, millora la seva competitivitat i els ofereix la solució més adequada mitjançant la col·laboració i la interacció.

Una de les principals activitats que ha desenvolupat el Hub B30 fins ara és l'organització de trobades sobre innovacions i tendències en àmbits específics. Aquestes jornades, anomenades Brunchs d'Innovació, se centren en casos concrets d'aplicació d’una tecnologia o innovació disruptiva en un sector o mercat determinat i a cada sessió, es lliura un informe de vigilància tecnològica del sector corresponent.

Dos anys després de la creació de la iniciativa, el Parc de Recerca UAB ha promogut una enquesta d’avaluació del seu impacte realitzada a les persones representants d’empreses, universitats i entitats que han participat a alguna de les divuit activitats de foment de la innovació organitzades pel Hub B30, entre juny de 2018 i febrer de 2020.
 
Els resultats apunten que aquesta iniciativa d’innovació territorial ha contribuït en 14 projectes d’R+D+I i un dels actius més ben valorats d’aquestes activitats ha sigut els informes de vigilància tecnològica.
 
Aquests resultats encoratgen a seguir amb aquesta iniciativa. Enhorabona, Hub B30!
 
07/05/2020
Som territori d’innovació
El mes passat, la Divisió Europa de l’Associació Internacional de Parcs Científics i Àrees d’Innovació (IASP) va publicar un document de posicionament sobre el concepte d’Ecosistema Europeu de la Innovació, dins el programa Horizon Europe de la Unió Europea i, en particular, sobre la iniciativa Enhanced EIC pilot del Consell Europeu de la Innovació que té com a objectiu “donar suport a innovadors de primer nivell, empresaris, petites empreses i científics amb idees brillants i ambició d’escalar-les internacionalment”.

Els parcs científics i les àrees d’innovació promouen activitats basades en connectar persones, afavoreixen el talent, creen xarxes i proporcionen espais adequats per créixer, per la qual cosa poden ser actors clau d’aquesta nova iniciativa de la UE, segons explica la IASP en el seu article.

Aquest document ofereix una oportunitat per recordar que el nostre parc i el seu entorn conformen justament el que s’anomena un Àrea d’Innovació: el parc amb 1,4 M2 de sostre per a empreses innovadores i el seu icònic sincrotró ALBA, la major instal·lació científica del sud-oest d’Europa; la universitat UAB, el nostre soci, amb 4.000 investigadors en 30 centres de recerca i el PRUAB, el seu centre d’incubació i transferència de tecnologia; el centre tecnològic EURECAT; l’escola de negocis d’ESADE i el seu centre d’incubadores i negocis ESADE Creapolis, etc.; i un dens teixit industrial de més de 10.000 empreses en un radi de 7 km al voltant d’ALBA.

La concentració d’aquestes persones i d’estructures interconnectades en aquest territori molt concret el converteixen en un lloc privilegiat que permet l’emergència de noves idees i la conseqüent innovació que necessita l’economia.
 
16/04/2020
Sincrotró Alba: la doble vida dels electrons
Fins ara, al sincrotró Alba, els electrons han exercit un únic paper: girar a la velocitat de la llum dins l’anell accelerador per produir així una llum molt especial, la llum de sincrotró. Aquesta llum recollida en 8 laboratoris diferents situats al voltant de l’accelerador (5 més d’aquí al 2023), és utilitzada pels investigadors per analitzar l’estructura íntima dels materials, a escala dels àtoms i de les molècules (recordem: a tall d’exemple, es requereixen 250.000 àtoms d’alumini, l’un darrera l’altre, per formar una fila índia de 1 mm de llargada). I això, des de fa 10 anys! (vegeu la nostra notícia del 2 d’abril passat).

A partir del 2022, en paral·lel, en una sala especial ubicada dins el mateix edifici que aixopluga el sincrotró, altres electrons no giraran per produir llum sinó que seran directament enviats sobre les mostres de material per produir altres tipus d’imatges que, interpretades pels científics, permetran també investigar els materials a escala atòmica. L’eina que fa servir els electrons d’aquesta manera es diu microscopi electrònic (la terminologia “microscopi d’electrons” hauria estat més adient...) i se n’instal·laran dos, dels millors que existeixen al món (és a dir, dels que disposen d’una mirada més penetrant, per dir-ho d’alguna manera).

Així doncs, a partir del 2022, els investigadors tindran a la seva disposició al sincrotró Alba dues eines complementàries per estudiar les propietats dels materials: la llum del mateix sincrotró i els electrons dels dos microscopis electrònics que estaran instal·lats al costat. En funció del tipus de problema científic o tecnològic per resoldre en un material en concret, es podrà utilitzar, en un mateix lloc, l’una o l’altra de les dues tècniques, fins i tot les dues. Aquesta concentració d’experteses serà un gran avantatge per a la comunitat científica d’aquí i d’arreu i farà del sincrotró Alba una infraestructura científica encara més remarcable.

Si es parla ara de l’arribada futura d’aquests dos microscopis electrònics, l’un destinat més específicament a la ciència dels materials i l’altre a la biologia, és perquè es va conèixer la setmana passada la confirmació dels fons FEDER de la Unió Europea que permetrà tancar el finançament del projecte (aporten el 50% del cost total d’uns 6 milions d’euros).

A la nota de premsa remesa pel sincrotró Alba, es troben més detalls sobre el projecte, les característiques més precises dels dos microscopis i el paper de tots els actors implicats que ho fan possible. Respecte a aquest darrer punt, a més del paper central del mateix sincrotró, esmentarem aquí els actors ubicats al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el nostre veí i soci: la mateixa UAB, l’ICN2 (Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia) i l’ICMAB (Institut de Ciència de Materials de Barcelona) del CSIC.

Enhorabona!
 
02/04/2020
Sincrotró ALBA: 10 anys al servei de la societat
El 22 de març de 2010, el president espanyol Zapatero i el president català Montilla van inaugurar el sincrotró ALBA, l'emblemàtica infraestructura científica del Barcelona Synchrotron Park.

En 10 anys, ALBA ha permès nombrosos avenços en una àmplia gamma de camps científics, tant bàsics com aplicats, com la biomedicina, la ciència dels materials, la nanotecnologia o l'arqueologia.

Des de 2010, el nombre d'usuaris ha arribat a més de 5.000, gairebé la meitat d'ells internacionals. En total, ALBA ha proporcionat llum sincrotró per a grups d'investigació pertanyents a 1.850 institucions de 45 països diferents i per a més de 50 empreses privades nacionals i internacionals. El resultat ha estat més de 1.500 experiments realitzats que s'han reflectit en vora 1.100 publicacions científiques.

Actualment, el Sincrotró ALBA i les seves 220 persones té 8 línies de llum i 5 més estan en construcció, totes equipades amb diferents tècniques per analitzar la matèria a nivell atòmic i molecular gràcies a l'alta qualitat de la llum sincrotró produïda.

Des del principi, s'han generat 37.722 hores de llum: al llarg d'aquest interval de temps, els electrons que giren a la velocitat de la llum dins de l'accelerador per produir la llum, recorrerien 272.000 vegades la distància de la Terra al Sol!
Per als següents deu anys, es preveu una gran renovació dels acceleradors i línies de llum, anomenada ALBA II. El seu objectiu principal és reduir la mida del feix d'electrons, augmentar la brillantor de la llum sincrotró, la seva coherència i, en conseqüència, el seu poder per revelar detalls interns de la matèria.

Enhorabona!

Per a més informació, el comunicat de premsa d'Alba aquí.
 
23/03/2020
L’ICN2 i el CReSA a l'avantguarda contra la COVID-19
Si es pot extreure una primera lliçó de l'epidèmia de COVID-19 a què ens enfrontem és que la recerca és crucial per proporcionar l'expertesa científica que els governs necessiten i les solucions per curar o prevenir la malaltia.

En aquest context, dos centres de recerca del campus de la UAB, el nostre veí i soci, estan a l'avantguarda d'aquest gran repte: l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA).

17 projectes de recerca han estat atorgats aquest mes per la Comissió Europea per mitjà d'una convocatòria especial orientada a centrar esforços en el diagnòstic i el tractament de la malaltia COVID-19 provocada pel coronavirus SARS-CoV-2, i un d’ells està liderat per l’ICN2. Aquest projecte, anomenat CONVAT, té com a objectiu diagnosticar la malaltia en 30 minuts directament a partir de la mostra del pacient.

CONVAT està dirigit i coordinat per Laura M. Lechuga, professora d'investigació del CSIC a l’ICN2. El dispositiu que es desenvoluparà es basa en biosensors òptics amb nanotecnologia; a més del diagnòstic de la COVID-19, també permetrà l'anàlisi de diferents tipus de coronavirus presents en animals reservori, com els ratpenats, per monitorar l'evolució que puguin presentar aquests virus i prevenir futurs brots en humans. Malgrat el projecte té una durada de dos anys, atès que es basa en coneixements previs, s'espera que els resultats s’obtinguin en menys d'un any.

Pel que fa al CReSA de l'Institut de Tecnologia i Recerca Agroalimentària (IRTA), la seva línia d'investigació sobre el coronavirus ha començat a treballar amb científics del National Laboratory of Galveston i de l’University of Texas Medical Center dels EUA per obtenir més informació sobre l'origen i l'evolució de la malaltia.

Pocs dies després del nou brot de coronavirus de Wuhan, diversos centres d'investigació de tot el món van identificar i publicar la seqüència del gen del virus. Amb aquesta informació, els investigadors del CReSA i els seus col·legues han identificat la proteïna diana i la seva regió específica que seria clau per treballar en una possible vacuna. El següent pas, després d’aquest estudi ja publicat, és verificar l'efectivitat d'aquestes molècules al laboratori per determinar si serien bones candidates per a una vacuna.

Enhorabona i sort!
 
10/03/2020
El Barcelona Synchrotron Park publica una guia per promoure la biodiversitat als seus edificis
Crear riquesa econòmica al servei de la societat i al mateix temps preservar el capital natural, és a dir, el valor econòmic dels serveis oferts gratuïtament per la natura, forma part dels reptes d’un creixement que ha de ser sostenible o no serà, i el Barcelona Synchrotron Park (BSP) hi aporta la seva contribució.

En aquest camp, el Parc, que cal esmentar té el segell Business & Biodiversity de la Comissió Europea, ja ha realitzat tot un seguit d’actuacions com els passos per a la fauna, la restauració d’hàbitats naturals, les caixes-nius per a ocells insectívors que permeten controlar les plagues, les cunetes verdes que depuren les aigües de la carretera o els convenis amb els pagesos per treballar adequadament els camps de conreu del corredor verd o de les parcel·les que queden per comercialitzar.

El dossier complet que descriu totes les actuacions del BSP en matèria de conservació de la natura, restauració ecològica i suport a la biodiversitat es troba disponible aquí.

D’aquest dossier, destacarem l’acció 8 que consisteix a promoure la infraestructura verda a les edificacions. En aquest sentit, el Parc, amb l’assistència tècnica de Minuartia, ha publicat recentment la ‘Guia per promoure la infraestructura verda i la biodiversitat als edificis del Parc’.

La Guia publicada recull un conjunt d’accions, mesures i bones pràctiques per tal d’afavorir la conservació de la biodiversitat i la minimització de l’ús de recursos per part de les empreses implantades al Parc. Les mesures proposades s’estructuren en tres blocs temàtics: pràctiques de jardineria per afavorir la fauna i flora silvestres, bones pràctiques de manteniment i aplicació de solucions basades en la natura. Cada una inclou una breu descripció, consells pràctics, enllaços a informació rellevant i exemples de referència. En conjunt, representa una eina molt útil per encoratjar i facilitar a les empreses el procés d’implementació d’accions per afavorir la biodiversitat i la infraestructura verda.
 
1 2 3 4 5 6