Tancar

Notícies

02/04/2020
Sincrotró ALBA: 10 anys al servei de la societat
El 22 de març de 2010, el president espanyol Zapatero i el president català Montilla van inaugurar el sincrotró ALBA, l'emblemàtica infraestructura científica del Barcelona Synchrotron Park.

En 10 anys, ALBA ha permès nombrosos avenços en una àmplia gamma de camps científics, tant bàsics com aplicats, com la biomedicina, la ciència dels materials, la nanotecnologia o l'arqueologia.

Des de 2010, el nombre d'usuaris ha arribat a més de 5.000, gairebé la meitat d'ells internacionals. En total, ALBA ha proporcionat llum sincrotró per a grups d'investigació pertanyents a 1.850 institucions de 45 països diferents i per a més de 50 empreses privades nacionals i internacionals. El resultat ha estat més de 1.500 experiments realitzats que s'han reflectit en vora 1.100 publicacions científiques.

Actualment, el Sincrotró ALBA i les seves 220 persones té 8 línies de llum i 5 més estan en construcció, totes equipades amb diferents tècniques per analitzar la matèria a nivell atòmic i molecular gràcies a l'alta qualitat de la llum sincrotró produïda.

Des del principi, s'han generat 37.722 hores de llum: al llarg d'aquest interval de temps, els electrons que giren a la velocitat de la llum dins de l'accelerador per produir la llum, recorrerien 272.000 vegades la distància de la Terra al Sol!
Per als següents deu anys, es preveu una gran renovació dels acceleradors i línies de llum, anomenada ALBA II. El seu objectiu principal és reduir la mida del feix d'electrons, augmentar la brillantor de la llum sincrotró, la seva coherència i, en conseqüència, el seu poder per revelar detalls interns de la matèria.

Enhorabona!

Per a més informació, el comunicat de premsa d'Alba aquí.
 
23/03/2020
L’ICN2 i el CReSA a l'avantguarda contra la COVID-19
Si es pot extreure una primera lliçó de l'epidèmia de COVID-19 a què ens enfrontem és que la recerca és crucial per proporcionar l'expertesa científica que els governs necessiten i les solucions per curar o prevenir la malaltia.

En aquest context, dos centres de recerca del campus de la UAB, el nostre veí i soci, estan a l'avantguarda d'aquest gran repte: l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA).

17 projectes de recerca han estat atorgats aquest mes per la Comissió Europea per mitjà d'una convocatòria especial orientada a centrar esforços en el diagnòstic i el tractament de la malaltia COVID-19 provocada pel coronavirus SARS-CoV-2, i un d’ells està liderat per l’ICN2. Aquest projecte, anomenat CONVAT, té com a objectiu diagnosticar la malaltia en 30 minuts directament a partir de la mostra del pacient.

CONVAT està dirigit i coordinat per Laura M. Lechuga, professora d'investigació del CSIC a l’ICN2. El dispositiu que es desenvoluparà es basa en biosensors òptics amb nanotecnologia; a més del diagnòstic de la COVID-19, també permetrà l'anàlisi de diferents tipus de coronavirus presents en animals reservori, com els ratpenats, per monitorar l'evolució que puguin presentar aquests virus i prevenir futurs brots en humans. Malgrat el projecte té una durada de dos anys, atès que es basa en coneixements previs, s'espera que els resultats s’obtinguin en menys d'un any.

Pel que fa al CReSA de l'Institut de Tecnologia i Recerca Agroalimentària (IRTA), la seva línia d'investigació sobre el coronavirus ha començat a treballar amb científics del National Laboratory of Galveston i de l’University of Texas Medical Center dels EUA per obtenir més informació sobre l'origen i l'evolució de la malaltia.

Pocs dies després del nou brot de coronavirus de Wuhan, diversos centres d'investigació de tot el món van identificar i publicar la seqüència del gen del virus. Amb aquesta informació, els investigadors del CReSA i els seus col·legues han identificat la proteïna diana i la seva regió específica que seria clau per treballar en una possible vacuna. El següent pas, després d’aquest estudi ja publicat, és verificar l'efectivitat d'aquestes molècules al laboratori per determinar si serien bones candidates per a una vacuna.

Enhorabona i sort!
 
10/03/2020
El Barcelona Synchrotron Park publica una guia per promoure la biodiversitat als seus edificis
Crear riquesa econòmica al servei de la societat i al mateix temps preservar el capital natural, és a dir, el valor econòmic dels serveis oferts gratuïtament per la natura, forma part dels reptes d’un creixement que ha de ser sostenible o no serà, i el Barcelona Synchrotron Park (BSP) hi aporta la seva contribució.

En aquest camp, el Parc, que cal esmentar té el segell Business & Biodiversity de la Comissió Europea, ja ha realitzat tot un seguit d’actuacions com els passos per a la fauna, la restauració d’hàbitats naturals, les caixes-nius per a ocells insectívors que permeten controlar les plagues, les cunetes verdes que depuren les aigües de la carretera o els convenis amb els pagesos per treballar adequadament els camps de conreu del corredor verd o de les parcel·les que queden per comercialitzar.

El dossier complet que descriu totes les actuacions del BSP en matèria de conservació de la natura, restauració ecològica i suport a la biodiversitat es troba disponible aquí.

D’aquest dossier, destacarem l’acció 8 que consisteix a promoure la infraestructura verda a les edificacions. En aquest sentit, el Parc, amb l’assistència tècnica de Minuartia, ha publicat recentment la ‘Guia per promoure la infraestructura verda i la biodiversitat als edificis del Parc’.

La Guia publicada recull un conjunt d’accions, mesures i bones pràctiques per tal d’afavorir la conservació de la biodiversitat i la minimització de l’ús de recursos per part de les empreses implantades al Parc. Les mesures proposades s’estructuren en tres blocs temàtics: pràctiques de jardineria per afavorir la fauna i flora silvestres, bones pràctiques de manteniment i aplicació de solucions basades en la natura. Cada una inclou una breu descripció, consells pràctics, enllaços a informació rellevant i exemples de referència. En conjunt, representa una eina molt útil per encoratjar i facilitar a les empreses el procés d’implementació d’accions per afavorir la biodiversitat i la infraestructura verda.
 
27/02/2020
Les bateries del futur s'investiguen al sincrotró ALBA
El Premi Nobel de Química 2019 va ser atorgat conjuntament a John B. Goodenough, M. Stanley Whittingham i Akira Yoshino pel desenvolupament de bateries d’ions de liti: en paraules del Comitè Nobel, "han creat un món recarregable".

La comunitat de recerca de bateries abraça avui milers d'investigadors a tot el món, inclosos químics, físics, científics i enginyers de materials, que cooperen per impulsar aquesta tecnologia, augmentar-ne el rendiment i la sostenibilitat i, també, discernir noves químiques de bateries més enllà de les d’ions de liti.

L'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) ubicat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el nostre soci i veí, es troba entre els centres d’àmbit mundial involucrats en aquest camp de recerca amb el grup Materials Inorgànics per a Aplicacions de Bateria dirigit per M. Rosa Palacín.

En un webinar organitzat el 23 de gener per Secpho, un grup d'innovació tecnològica que aplega empreses, centres tecnològics i grups de recerca, Ashley Black, membre del grup de Palacín, va parlar sobre l'ús de la radiació sincrotró en la investigació sobre bateries. La seva xerrada és ara en línia (vídeo de 23 minuts en anglès) i ofereix una bona oportunitat per fer palès les capacitats d’un sincrotró a l’hora de proporcionar informació única sobre els materials.

Entre els diferents exemples presentats per Ashley Black, esmentem dos resultats obtinguts mitjançant el sincrotró ALBA en relació amb les bateries futures, basades en sodi o calci en lloc de liti: l'estudi in situ dels mecanismes de reacció química en cèl·lules de bateries d’ions de sodi (línies de llum MSPD i CLAESS) i la localització del calci mitjançant reconstrucció per tomografia, gràcies al microscopi de transmissió de raigs X de la línia de llum MISTRAL en el cas de bateries d’ions de calci.
 
10/02/2020
Amb Solar Orbiter, SENER s'apropa a una estrella
Aquest matí, la missió Solar Orbiter de l'Agència Espacial Europea (ESA), en col·laboració amb la NASA, s’ha enlairarat des de Cap Canaveral (EUA). En aquests moments, la nau ja està viatjant cap al Sol per captar, per primera vegada, imatges dels seus pols nord i sud.

Per poder pronosticar les ràfegues de vent solar que, de vegades, colpegen amb violència la Terra amb el risc de pertorbar els nostres sistemes de comunicacions i, en el pitjor dels casos, posar en perill els astronautes, es necessita un model precís del camp magnètic global del Sol. Les imatges dels pols que podrà captar Solar Orbiter, des de la seva posició privilegiada fora del pla eclíptic, permetran millorar els models existents.

Però dissenyar aquest satèl·lit és tot un repte: a tall d’exemple, quan el satèl·lit es trobi en el punt de màxima proximitat al Sol de tota la seva òrbita, els equips exterior arribaran a temperatures de funcionament de l'ordre de 400ºC i en els punts de l'òrbita de màxima llunyania del Sol, aquestes temperatures seran inferiors a -100ºC...

SENER forma part d'aquesta aventura científica i tecnològica aportant diferents elements de la missió.  Aquest grup d'enginyeria i tecnologia ocupa 2.300 persones distribuïdes en 18 països i té la seva seu catalana al Barcelona Synchrotron Park, on l'activitat aeroespacial és important. De fet, la missió Solar Orbiter representa la major adjudicació en la història espacial de l'empresa, que ha treballat paral·lelament en cinc contractes diferents, com el subsistema de les antenes de comunicació o un suport desplegable que porta 4 dels 10 instruments del satèl·lit.

Per a més informació sobre la contribució de SENER: aquí

 
27/01/2020
Benvinguda, Natura Bissé!
Des de l’estiu passat, part de la plantilla de Natura Bissé, l’empresa familiar fundada el 1979 per l’empresari barcelonès Ricardo Fisas, líder en innovació i desenvolupament de cosmètica d’alta gama, ja ocupa la nova seu de la companyia construïda al Barcelona Synchrotron Park. Pròximament, amb la posada en marxa de la planta de producció, el conjunt d’empleats, unes 200 persones, treballaran a les noves instal·lacions.

L’edifici singular de 13.500 m2 de sostre, dissenyat per TDB Arquitectura, és energèticament eficient i de construcció ecològica amb llum natural a totes les plantes, inclòs el soterrani; acull el centre de recerca, de comercialització, de logística, la fàbrica i una zona dedicada a la formació i a la innovació. La inversió d’aquest projecte es xifra en 15 milions d’euros.

Amb filials als Estats Units, a Mèxic, al Regne Unit i als Emirats Àrabs Units, present a 35 països amb 2.000 punts de venda, la firma va tancar 2018 amb una facturació de 70 milions d’euros, més de tres quartes parts (78 %) provinents del mercat internacional, especialment, dels Estats Units (27 %), d’Europa (22 %), de la Xina (18 %) i dels mercats emergents més importants de l’Orient Mitjà i l’àrea Àsia-Pacífic.

Amb una aposta forta pel valor afegit de la R+D (el 2016, va dedicar-hi el 7 % de la seva facturació), l’arribada al Parc de Natura Bissé, 40 anys després del seu naixement, és un gran motiu de satisfacció pel Barcelona Synchrotron Park. Benvinguts!
 
1 2 3 4 5 6