Tancar

Notícies

16/02/2019
SENER: vent, sol i lluna
Tres notícies recents de SENER ens ofereixen l'oportunitat de parlar de dos àmbits d'activitat de la multinacional d'enginyeria i construcció que té la seva seu catalana al Barcelona Synchrotron Park: el sector energètic i el sector aeroespacial.

La planta termosolar de Kathu (Sud-àfrica) d'una potència instal·lada de 100 MW, construïda per SENER i ACCIONA Industrial, ha entrat en operació comercial el 30 de gener de 2019. La planta incorpora un sistema de sals foses que permet emmagatzemar la calor provinent del sol i generar electricitat en absència de radiació solar.

D'altra banda, s’ha sabut darrerament que SENER participarà en un gran parc eòlic marí flotant que COBRA està construint a 15 km de la costa escocesa d'Aberdeen. Els treballs de SENER abastaran des de la supervisió de la fabricació de les plataformes flotants fins a l'anàlisi de viabilitat tècnica del muntatge dels aerogeneradors. Amb una potència nominal de 50 MW, es preveu que el projecte entri en funcionament el 2020 esdevenint així el parc eòlic marí flotant més gran del món.

Dins el sector aeroespacial, aquesta vegada SENER acaba de ser adjudicatària de cinc contractes, en el marc del projecte Gateway, per a la fase de desenvolupament d'una futura estació espacial en l'òrbita lunar cridada a convertir-se en la propera estació espacial internacional, la construcció de la qual està prevista per a la dècada de 2020 (veure imatge).

Enhorabona!

Més informació
08/02/2019
El #10YearChallenge del Barcelona Synchrotron Park
Aprofitem el fenomen recentment aparegut a les xarxes socials del #10YearChallenge, que consisteix a publicar l’una al costat de l’altra dues fotos d’una mateixa persona fetes amb 10 anys de diferència, per aplicar-lo al nostre Parc (vegeu imatge).

En aquest muntatge es pot apreciar com, entre 2008 i 2018, s’ha fet realitat el Barcelona Synchrotron Park (BSP) amb la instal·lació de diverses empreses, entre les quals l’icònic sincrotró Alba, operatiu des del 2012.

Si bé la crisi va alentir la concreció de més projectes, l’arribada el proper mes d’abril de Natura Bissé per ocupar la seva nova seu corporativa reflecteix la nova dinàmica que viu el BSP gràcies a la qualitat de la seva oferta.

A més de les seves infraestructures d’alt nivell (subestació elèctrica pròpia de 200 MVA connectada a la xarxa elèctrica espanyola (220 kV), xarxa de fred i calor a peu de parcel·les, set operadors de telecomunicació amb xarxes pròpies, centres de processament de dades, etc.), el BSP ofereix a les empreses un entorn propici a la innovació.

Hi trobem per descomptat el sincrotró ALBA, la infraestructura de recerca més important del sud-oest d’Europa; la Universitat Autònoma de Barcelona amb els seus 4.000 investigadors i 30 centres de recerca, amb el PRUAB, el seu centre de transferència tecnològica i incubadora; el centre tecnològic EURECAT; l’escola de negocis ESADE i el seu centre de negocis i d’incubació ESADECreapolis… i un dens teixit industrial amb més de 10.000 empreses en un radi de 5 km al voltant del sincrotró.

El  #15YearChallenge serà forçosament molt encoratjador!
 
01/02/2019
Eurecat, proveïdor de tecnologies innovadores
Amb més de 650 persones formant part d’11 estructures distribuïdes per tot Catalunya, el centre tecnològic Eurecat té com a missió ser un proveïdor de tecnologia innovadora per ajudar les empreses, especialment les PIMES, a innovar i a ser més competitives, fent de pont entre el món de la recerca aplicada i el teixit econòmic.

Un d’aquests 11 centres està situat a tocar del Barcelona Synchrotron Park. És un dels més grans de la xarxa i s’hi concentra bona part de la innovació en l’àmbit industrial, un recurs per tant molt valuós per a les nostres empreses. Aquest centre allotja, entre altres seccions, la Plastic Processing Pilot Plant, una planta pilot de referència internacional per a la transformació de materials plàstics, la més gran del sud d’Europa.

Dels compòsits a la robòtica, passant pel desenvolupament de nous productes i processos de fabricació, el Big Data o l’e-Salut, Eurecat pot donar respostes a molts sectors, del tèxtil a l’alimentació, passant per les finances o l’automoció.

Les notícies dels últims dies publicades al web d’Eurecat donen una idea de l’amplitud del ventall d’expertesa que ofereix:
- “L’empresa Aritex i Eurecat ajuden a Airbus a provar una ala per reduir les emissions de CO2”
- “Eurecat lidera un projecte tecnològic europeu per a la col·laboració home-robot a la indústria”
- “Apliquen sensors biomecànics per millorar la monitorització de malalties neuromusculars”
- “Embotits Salgot i Eurecat investiguen el desenvolupament de productes derivats del porc més cardiosaludables”.
 
25/01/2019
L’expertesa del sincrotró ALBA al servei del disseny d’altres infraestructures científiques
L'1 de gener de 2019, es va llançar el projecte europeu BEATS (BEAmline per tomografia a SESAME) amb l'objectiu de dissenyar, construir i posar a punt una línia de llum per tomografia de raigs X al sincrotró SESAME (Jordània), el primer laboratori de font de llum a l'Orient Mitjà (els membres de SESAME són Xipre, Egipte, Iran, Israel, Jordània, Pakistan, Palestina i Turquia).
 
Liderat per l'ESRF, el sincrotró europeu (França), BEATS involucra les principals infraestructures de recerca a l'Orient Mitjà (SESAME i l'Institut de Xipre) i 7 sincrotrons europeus, inclòs ALBA.
 
Actualment, hi ha dues línies de llum instal·lades a SESAME, s'està instal·lant una tercera i adquirint components per a una quarta; BEATS serà la cinquena línia de llum, dedicada a la tomografia. Avui dia, hi ha un gran interès per part de les comunitats científiques del patrimoni cultural i l’arqueologia per aquest tipus de línia de llum. El projecte també explorarà aplicacions en ciències ambientals i de materials lligades a indústries de la regió.
 
D'altra banda, la col·laboració Future Circular Collider (FCC), en què també participa ALBA, ha presentat el seu informe de disseny conceptual (CDR) per ser publicat, un extens document que presenta les diferents opcions per a un gran col·lisionador circular (100 km) que succeiria al LHC (27 km), a hores d’ara en funcionament al CERN sota la frontera francosuïssa (veure imatge), i que podria ampliar significativament el nostre coneixement de la matèria i l'univers.
 
18/01/2019
Stradivarius llançarà una nova línia de perfums
Stradivarius, que va arribar al Barcelona Synchrotron Park el 2017 amb l'obertura de la seva nova seu mundial dissenyada per Batlle i Roig (veure foto) havia tancat l'exercici econòmic d'aquell any amb unes vendes netes de 1.480 milions d'euros, un 10% més que el 2016, i amb 1.017 botigues repartides en més de 70 mercats internacionals i una pàgina web disponible en 32 mercats.

A finals de l'any passat, la cantant Sofia Ellar va ser l'encarregada d'inaugurar a Bilbao l'establiment més capdavanter i novador de la firma del grup Inditex, una botiga de 650 m2 ecoeficient pel que fa al consum d'aigua i electricitat.

També el darrer mes de desembre, Stradivarius va anunciar la seva aliança amb Cristian Lay pel llançament d’una nova línia de perfums. Tot i que la cadena havia ja comptat amb petites col·leccions de perfums en el passat, la seva aliança amb Perseida, propietat de l'extremenya Cristian Lay, suposa donar un pas endavant en aquest àmbit.
 
11/01/2019
Un implant basat en el grafè desenvolupat per l’IMB i l’ICN2 del campus de la UAB registra l'activitat cerebral
A la mina de grafit d’un llapis, els àtoms de carboni estan organitzats en fulles, disposats segons un patró regular hexagonal semblant a l’estructura de niu d’abella. El grafè seria una d’aquestes fulles de carboni pur però d’un únic àtom de gruix.

Aquest material s’ha imposat en pocs anys com el material prometedor per excel·lència per les seves nombroses propietats: resistent i lleuger, flexible i elàstic, transparent, conductor de calor i d’electricitat, etc. Ja ha valgut un premi Nobel el 2010 i Graphene Flagship és un dels dos projectes fars de la Unió Europea (Human Brain Project és l’altre) que reuneix 142 grups de recerca acadèmics i industrials de 23 països diferents i que rebrà 1.000 milions d’euros entre 2013 i 2023.

En aquest context, investigadors de Barcelona han desenvolupat un implant basat en el grafè capaç de registrar l'activitat elèctrica en el cervell a freqüències extremadament baixes i en àrees extenses. El prototip es va desenvolupar a l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC) i a l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2, un centre BIST i CSIC), tots dos al campus de la UAB associat al Barcelona Synchrotron Park, i va ser adaptat per a gravacions cerebrals en col·laboració amb l'Institut d'Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

Publicada a Nature Materials, aquesta innovadora tecnologia permetrà millorar la comprensió del cervell i aplanar el camí per a la pròxima generació d’interfases cervell-màquina.

Més informació
 
1 2 3 4 5 6